13.06.23. L’edatisme és una forma de discriminació social per qüestió d’edat que afecta molta gent gran. Una de les formes d’edatisme més esteses és l’ús inadequat del llenguatge. Pensar que totes les persones grans estan malaltes o són “rondinaires”, per posar dos exemples, es transforma en actituds que influeixen en com ens hi relacionem, com en percebem les capacitats o limitacions o com les valorem i reconeixem.

La Fundació ”la Caixa” ha creat el primer diccionari participatiu de l’edatisme reunint paraules i expressions edadistas, gràcies a la col·laboració de persones que assisteixen als seus centres de gent gran i de la societat civil, amb la finalitat de combatre aquest fenomen i subratllar el valor, inqüestionable, que tenen totes les persones majors.

— Soc més que un jubilat
Jubilat – m. i f. Defineix una relació amb el món laboral, però no implica tot el col·lectiu de la gent gran, que, encara que hagi deixat l’etapa laboral, continua tenint molt per aportar a la societat.

— No soc el teu avi
*Avi – m. i f. Només és avi o àvia qui té nets o netes. És important no caure en un estereotip que no representa tota la gent gran.

— No és la nostra gent gran
*La nostra gent gran – f. La gent gran no és propietat de ningú. Fer servir el possessiu per referir-nos-hi li treu autonomia. La gent gran és autosuficient i ho hem de tenir present per defensar-ne els drets.