El laberint de la solitud: anatomia d’una crisi de salut pública

La solitud no desitjada com a cost psicològic i social d’una individualització imposada.

La solitud es manifesta amb matisos distintius en cada edat. En persones majors es relaciona amb pèrdues vitals inevitables (defunció d’éssers estimats, deterioració de la salut). La bretxa digital també augmenta l’aïllament. Els factors protectors són la qualitat de les relacions socials prèvies i l’involucrament comunitari.

Continua llegint