10 jul. Llars Compartides, comunitats de sentit
Iniciem un cicle de reflexions de la mà d’en Lluís Font, President de la Fundació, sobre les comunitats de sentit, les llars compartides i com la relació interpersonal crea lligams que donen sentit a la pròpia existència.
Catalunya té una llarga tradició d’iniciativa social. Al llarg dels temps, els ciutadans s’han organitzat per atendre les seves necessitats, defensar el benestar col·lectiu i conrear uns determinats valors.
El fruit de l’apoderament de les persones és una societat civil ben arrelada, sòlida i plural, emprenedora i solidària.
Al nostre país, l’estat del benestar compta amb la col·laboració de moltes entitats, institucions, cooperatives i fundacions, en la prestació de serveis d’interès públic.
Aquest és un actiu a preservar, un senyal d’identitat que ens caracteritza com a nació i ens distingeix d’un tarannà estatista, propi d’altres contrades.
En efecte, la col·laboració públic-privat, tan en boga darrerament en els discursos polítics, està fortament arrelada en la història del nostre poble.
Vicens Vives en parla a bastament a Notícia de Catalunya.
Llars Compartides és una modesta expressió d’aquest ethos. Un grup de voluntaris, conscients del problema de l‘habitatge, especialment entre persones grans, creen una fundació i dissenyen un model molt eficient per proporcionar una llar a persones que, altrament, viurien al carrer o dependents de l’assistència pública.
Es lloguen pisos en el mercat immobiliari, s’adeqüen per al seu ús i es constitueixen petites comunitats de persones autònomes, les quals contribueixen amb uns 250 euros mensuals a pagar les despeses de lloguer i subministraments. En cas que algú no pugui abonar aquesta quantitat, rep un ajut addicional.
Uns professionals de l’educació social i la integració donen suport i relliguen els membres de cada habitatge, i de tots en conjunt, implementant programes culturals i de voluntariat.
Els sociòlegs Berger i Luckmann, a la seva obra Modernidad, pluralismo y crisis de sentido, reflexionen sobre el pluralisme i la construcció de la identitat personal.
En un context de creixent individualisme i d’un cert darwinisme social, sobretot a les grans ciutats, on vivim físicament a prop, però molts allunyats els uns dels altres, sorgeixen les comunitats de sentit.
Són agrupacions de tota mena, les quals esdevenen rellevants en la vida dels seus membres més enllà de l’objectiu originari que els havia congregat.
Els participants s’adonen que practicar un esport en equip, cantar en una coral, treballar en un projecte o viure en un mateix habitatge té un valor afegit. Entre un jo i un tu, la relació interpersonal crea lligams que donen sentit a la pròpia existència.
Les llars compartides poden acabar sent una comunitat de sentit, per la implicació de cadascun dels seus habitants en la vida dels altres, si sabem conrear el clima propici per a fer-ho possible.