26 març La participació de les persones grans en les societats longeves del segle XXI
Per Elisa Sala Mozos
Des d’un punt de vista del nostre rol com agents municipals, la participació seria el resultat de la interacció entre la necessitat i les ganes de participar de les persones, i les facilitats i oportunitats que aquestes troben en el seu entorn social, comunitari i/o polític.
Envellir, avui dia, poc o res té a veure amb el que implicava fa unes dècades. Els marcs de referència que oferien significats compartits a la vida i els espais, estan desapareixent (Pérez Salanova M. et al., 2016) i cada cop més, ens enfrontem a una heterogeneïtat major, una multiplicitat d’identitats i comportaments individualitzats de les persones en el decurs del seu procés d’envellir, que donen peu a una fragmentació de les demandes, necessitats i expectatives de les persones grans.
Amb el focus en “omplir de contingut” el temps i la vida, les polítiques i els programes de participació adreçats a les persones grans es fonamenten, en bona part, en “fer” activitats, però la vida, no només cal omplir-la de contingut, sinó també de sentit, més encara quan tenim per davant 20 o 30 anys més.